En un país molt llunyà vivia una bella pricesa anomenada
Blancaneu, que tenia una madrastra, la
Reina , molt vanitosa.
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
Llavors la reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu,enl veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i
caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el
bosc i descobrí allà una preciosa casa.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau,
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfrassar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneus estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma enmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trovaren a
Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li
construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n
poguessin acomiadar.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel
reina.I desde llavors tots visqueren feliços.